CAVALL FORT - Revista per a nois i noies | Cavall Fort: 1053 - Comic: Sense adreça coneguda [CAVALLFORT]

Presentació de Sense adreça coneguda

Què t'agradava llegir quan tenies vuit, nou, deu, anys? Des que sóc escriptor m'han fet moltes vegades aquesta pregunta. Sempre he hagut de respondre que la primera cosa que vaig llegir pel plaer de llegir van ser còmics.

Les meves primeres lectures es deien El Capitán Trueno, El Jabato, El Corsario Verde, herois de còmic creats per Víctor Mora amb la complicitat d'excel·lents dibuixants de l'època. Més endavant vaig descobrir Cavall Fort, que em va donar a conèixer Jan i Trencapins, Els barrufets, La patrulla dels castors, La casa sota la sorra, En Jep i en Fidel i una llista interminable de bones històries escrites per guionistes excel·lents com Joaquim Carbó.

Encara avui dia continuo llegint còmics. Els meus autors preferits es diuen Hugo Pratt, Milo Manara, Loisel, Guido Crepax i alguns altres. Si visiteu casa meva descobrireu a les parets les imatges de molts herois de paper com Corto Maltès, Valentina, Pelisse...

Fa uns dos anys Mercè Canela, directora de Cavall Fort, em va proposar escriure un guió de còmic basat en una de les meves novel·les, Sense adreça coneguda. No recordo si li vaig dir que sí immediatament o vaig trigar tres segons, per allò de pensar-m'ho una mica. Escriure un guió de còmic. M'encantava la idea. No us sé dir si em va costar molt escriure aquest guió. Sí que recordo que fer-ho em va donar una satisfacció molt gran. Algunes pàgines vaig trigar setmanes, de vegades mesos, a donar-les per bones

Però la feina avançava de pressa i encara va avançar més ràpid quan vaig veure els primers dibuixos de Laura de Castellet. La Laura havia aconseguit convertir en imatges la imaginació d'un escriptor. Tots els meus personatges –la Nica, en Llimona, en Quatrulls, en Bola, el periodista Mateu Galves, el policia Oriol Salas...– tenien un rostre, una manera de vestir i de moure's. La meva fantasia s'havia convertit en realitat.

He volgut fer un còmic del mateix estil dels que sempre m'ha agradat llegir. Els personatges m'atrauen si tenen molta personalitat i una veu pròpia. Els diàlegs els prefereixo breus, sense gaires explicacions, perquè les imatges ja parlen per si soles. Les històries em captiven si són actuals i tenen un ritme ràpid. He volgut escriure pensant en la satisfacció del lector, que és pensar en la persona que jo era quan vaig descobrir la màgia dels còmics.

Text: XAVIER VERNETTA
Dibuixos: LAURA DE CASTELLET
Tornar a dalt