CAVALL FORT - Revista per a nois i noies | Cavall Fort: 1055 - Gent activa: Vols atrapar el vent? [CAVALLFORT]

• Agenda
• Tria i remena
• Jocs
• Regals internàutics
• Em vull subscriure

Gent activa
Vols atrapar el vent?

Vols atrapar el vent i pintar de colors el cel? Llavors voldràs fer volar estels. Cada diumenge un grup de persones del Barcelona Estels Club fan volar estels a la platja del Bogatell de la capital catalana. Vols ser “estelaire” com ells?

En Bernat s’emporta l’estel carbassa i lila a la platja de Barcelona. “En tinc un altre amb els colors del Barça que sembla un ratpenat”, diu. Però l’estel carbassa i lila és el que costa menys de fer volar: no té barnilles, s’infla com una bossa amb el vent i de seguida puja cap amunt; llavors fa ballar els dos bigotis que li pengen a les vores. A la platja és on bufen millors vents. Aquest matí és diumenge i a la del Bogatell s’apleguen petits i grans per fer volar estels.

En arribar vora mar, sabem on són els estelaires (les persones que fan volar estels) perquè veiem uns ocellots estàtics que pengen del cel.

Nens que construeixen estels

Efectivament, en arribar trobem els socis del Barcelona Estels Club que despleguen estels al vent. L’Antonio és el president del club i des dels deu anys fa volar estels. “Aleshores no hi havia plàstic i els nens ens construíem els estels amb paper de diari o de seda, canyes i cordill”, ens explica. Sovint els socis del club organitzen tallers infantils per ensenyar els nens i nenes a construir-se l’estel. Els materials han canviat. “El plàstic és més resistent que el paper i fa que sigui més difícil que se’ns estripi en ple vol”, diu l’Antonio. Fan servir una plantilla per a retallar la forma del plàstic que serà la vela. En lloc de les canyes, entrecreuen barnilles de fibra de vidre. I lliguen l’estel amb fil de niló o de cosir. Ja no ho fan amb el cordill marró. Fet això, l’estel ja pot parar el vent i, amb l’impuls, volar.

Bestiari d’estels

Enfilar-se cel amunt, no és l’únic objectiu dels estels. En Gustau diu que també compten els estels decoratius. La rotllana de colors que veiem avui, per exemple, resta molt arran de terra i gira els colors molt a prop de les persones. De fet, d’estels, n’hi ha de moltes menes. N’hi ha de fixos, els ocellots que hem vist. I n’hi ha d’acrobàtics, com un estel de dues veles com dos triangles petits enganxats. Es pot guiar molt bé, té una gran precisió: “Li posem un escuradents entremig les veles i aconseguim punxar una oliva a la taula”, es vanta en Gustau. Hi ha un tipus d’estel que és un tren d’estels encadenats un rere l’altre i reté molta força del vent. Per aguantar-lo, la persona que el guia el porta lligat a la cintura. N’hi ha un que és una tirallonga d’estels i agafa la forma d’un drac japonès amb la cua que serpenteja al cel. El bestiari d’estels és ampli. Els més vistosos són els estels inflables. S’inflen amb el vent com un globus i després s’alcen. En Gustau té un ós gegant i un pop gegant. Diu que aquest darrer neda per l’aire i des de dalt toca el cap dels vianants amb els tentacles.

El Barcinus

L’estel més gran de Barcelona és el Barcinus. El van dissenyar els socis del Barcelona Estels Club i el van construir el 1999. Té cara de dimoni i una cua llarguíssima, fa seixanta metres de llarg de cap a cua. Quan està alçat, l’han de dominar tres persones des de terra. Costa molt de muntar i desmuntar per la seva grandària. El treuen a ventilar-se les dates assenyalades com la Festa al Cel de Barcelona, que se celebra durant les festes de la Mercè d’aquesta ciutat.

La caiguda de l’ou

Durant la Festa al Cel, i en altres ocasions, els del Barcelona Estels Club organitzen la caiguda de l’ou. Es tracta d’un estel que s’envola amb una cistella carregada amb un ou o més d’un ou. Llavors, a baix, nois i noies, vestits amb impermeables i brandant un salabret, han de caçar l’ou que deixarà caure l’estel. L’estelaire estirarà el fil que obre la cistella de l’estel perquè caigui sobre la pinya de joves. Aquesta activitat és una diversió afegida al fet de fer volar estels. L’home sempre ha imaginat poder volar com els ocells. Això va conduir-lo a inventar, en primer lloc, l’estel. Amb ell va aprendre a jugar amb l’aire i la força del vent per, més endavant, aconseguir altres fites. En Bernat troba que és dels jocs més divertits.

Aixequem el vol

Amb l’estel a la mà, en Bernat corre contra el vent sobre la sorra mentre la Joana, sa germana petita, sosté la troca amb el fil deixat anar. L’estel carbassa i lila pren el vol amb l’aire que ve de mar. El vent l’impulsa i puja més amunt. A mesura que va pujant, sembla que treni l’aire.

En Bernat i la Joana deixen anar fil i més fil. Amb les ràfegues de vent, l’estel amb els seus bigotis es mou com un floc neguitós de flama regirant-se. Un cop dalt s’aplega amb els altres estels que pinten de colors el cel. En Bernat sent com tiba el fil. És la força del vent, com si l’hagués atrapat amb les mans. “Fem competicions i mesurem quin estel arriba més amunt. Algun cop hem hagut de seguir un estel amb una ullera de llarga vista”, ens explica en Gustau, un altre entès del club. Ell ens apunta un parell de coses que ha de saber un estelaire. En primer lloc, cal saber que els millors vents són els que arriben de mar, perquè l’estel, que vola a favor del vent, va cap a terra i, en canvi, anant cap a mar, el perdríem si es trenqués. En segon lloc, hem de saber que l’estel sempre ha d’estar una mica inclinat a favor del vent: si el fil se’ns posa vertical, correm el perill que l’estel caigui en picat.

Text: ALBERT GARCIA CATALAN
Fotos: DANI CODINA
BARCELONA ESTELS CLUB
www.barcelonaestels.com
Tornar a dalt