CAVALL FORT - Revista per a nois i noies | Cavall Fort: 1062 - Per Tots Sants parlem de... castanyes! [CAVALLFORT]

• Agenda
• Tria i remena
• Jocs
• Regals internàutics
• Em vull subscriure

Per Tots Sants,
parlem de ... castanyes,
castanyades i esquelets!

Just quan comencen els primers
freds i ens ve més de gust arraulir-nos
a la vora del foc, ens arriba una de les
celebracions més tradicionals de l’any: la castanyada.
Ben segur que molts de vosaltres no resistiríeu la temptació de menjar-vos un bon grapat de castanyes calentones. Però sabeu quin és l’origen d’aquesta festa? Per què, any rere any, quan arriba la tardor, ens agrada reunir-nos amb la família o amb els amics per torrar les castanyes i menjar-nos-les plegats al caliu d’un bon foc? Us n’explicarem algunes raons.

Campanes i campaners

Les castanyes i tots aquests altres fruits que acabem d’esmentar són un dels darrers regals que ens ofereix la natura just abans que arribi l’hivern. A partir d’aleshores, els arbres i les plantes s’adormen i semblen morir fins a la propera primavera. No és, doncs, una simple coincidència que, en aquest mateix període de l’any, se celebrin les festes en honor de les persones que han mort. Ens referim als dies de Tots Sants i dels Difunts (dies 1 i 2 de novembre, respectivament), tradicionalment associats a la castanyada. Sabíeu que hi ha diverses llegendes i tradicions que vinculen la castanyada amb la festa dels Difunts?

Una de les més populars és la llegenda del campaner. Es basa en una antiga creença segons la qual, el dia dels Difunts, les ànimes de les persones mortes retornaven per unes hores a la seva llar. Per tal que pogues sin trobar el camí de tornada cap al cel, s’encenien fogueres i espelmes i es feien sonar les campanes durant tota la nit. Els encarregats d’aquesta tasca eren els campaners que, aquell vespre, es cansaven una cosa de no dir. Per combatre la son, el fred i el cansament, encenien un bon foc i anaven torrant castanyes. Segons la llegenda, van ser doncs els campaners, els qui, d’aquesta manera tan humil, van donar origen a les nostres castanyades.

Una festa antiquíssima

Però què en diu, la història? L’única cosa que sabem del cert és que, a Catalunya, el costum de menjar castanyes per Tots Sants ja existia al segle XVIII, és a dir, fa més de tres-cents anys. Tanmateix, és probable que es tracti d’una tradició força més antiga. De fet, la festa de Tots Sants es va instituir molt temps abans, concretament l’any 835 (fa més de mil anys!!!), a instàncies del Papa Gregori IV. I sembla que, tal com passa amb moltes altres festes del nostre calendari, ja devia celebrar-se en època romana i, fins i tot, abans.

El temps de les castanyes

És precisament a la tardor quan les castanyes comencen a treure el nas de dins la seva closca atapeïda de punxes. Quan són prou madures, van caient de mica en mica a terra, talment com si esperessin que algú les recollís. I, de fet, és així, perquè des de fa centenars i, fins i tot, milers d’anys, la castanya ha estat un aliment important per als éssers humans a causa del seu gran valor nutritiu. No és difícil imaginar que quan arribava el temps de recollir-les i torrar-les per tal que es conservessin millor, s’organitzessin festes que podrien ser el precedent de les nostres castanyades. Sabíeu que, a l’illa d’Eivissa, en comptes de la castanyada era tradició celebrar la pinyonada? I és que, a la tardor, hi ha molts altres arbres que ens donen els seus fruits, com l’avellaner, l’ametller o el pi, amb les seves pinyes farcides de deliciosos pinyons.

Carbasses i esquelets

A més de fer la castanyada, és molt possible que molts de vosaltres hagueu participat en el Halloween, una festa pròpia dels països de parla anglesa que, en aquests darrers anys, s’ha anat introduint a casa nostra a través dels circuits comercials. En aquesta festa, les persones es disfressen d’espectres o d’esquelets i guarneixen, amb molta cura, carbasses fantasmagòriques que espanten el més despert. Igual que la castanyada, el Halloween és una tradició molt antiga que també es relaciona amb el culte als morts. Sembla que va ser establerta pels antics celtes, una civilització que va ocupar bona part de l’actual Europa alguns segles abans que l’Imperi Romà. Per a ells, que vivien bàsicament del conreu de la terra i dels animals, l’inici de l’hivern també era un període molt important i, tal com fem nosaltres, celebraven diverses festes en honor dels difunts. Si us n’adoneu, les disfresses espectrals que s’acostumen a lluir al Halloween no simbolitzen res més que les ànimes dels difunts en la seva visita anual a la terra.

Els jocs de la CASTANYADA! Fes clic aquí.

Text: MONTSE TENAS i BUSQUETS
Il·lustracions: LÍDIA PEYRET I JOSE LABARI

Tornar a dalt