Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Anem d'excursió
Camí de ronda de cala
Margarida a la
platja de Castell

Introducció

L’excursió es pot fer d’anada i tornada,
en totes dues direccions,  o bé combinant una recollida
amb vehicle a la platja de Castell o a cala Margarida.  Aquí es ressenya en una única direcció, i caldrà doblar el temps si es fa de tornada. Gairebé tot el tram està ben marcat amb els senyals blancs i vermells del GR-92, ja que coincideix en gran part amb el recor-regut d’aquest sender del Mediterrani.

Com arribar-hi

La proposta s’ha iniciat a cala Margarida, una antiga cala de pescadors coneguda com Can Gotes, que manté la seva estructura original de barracons d’embarcacions, ara reconvertits en habitatge. De fet, podríem començar l’excursió des de Palamós, ja que Cala Margarida és a menys de deu minuts a peu del port esportiu Marina, a un quart llarg del centre de Palamós o a vint minuts del port i el passeig de Mar. A Palamós s’hi arriba des de la sortida 9 de la E-15 (A-7) en direcció a Sant Feliu de Guíxols, i per a arribar a cala Margarida cal seguir la vella carretera de la Fosca fins al Càmping Palamós, darrere el qual hi ha un carrer d’accés on acostuma a haver-hi espai per a aparcar, excepte els mesos d’estiu.

Itinerari

Trevessant les terrasses porxades de cala Margarida s’accedeix a unes escales que pugen a un aparcament amb cases al darrere. Seguint el carrer a l’esquerra es desemboca a un carrer principal, que pugem, fins que s’arriba a un trencall a la dreta amb un indicador i una barrera de fusta pintada de groc. Cal agafar aquest camí que puja al Cap Gros i que inicialment segueix una clara direcció al mar. Ben aviat s’arriba a un punt panoràmic que domina tota la badia de Palamós.

Deixant al darrere el mirador, cotinuem pujant cap al cim del cap Gros, que és una gran formació geològica de la qual Josep Pla deia que “sembla un gegantí llom d'elefant que se submergeix en el mar amb un aire pesat i bonàs”. S’arriba al vèrtex geodèsic del seu cim –a 75 metres d’alçada–, es creua l’ample cap Gros entre pins i es desemboca sobre la cala de la Fosca tot allargant la vista fins a la punta de sa Cobertera i les illes Formigues.

La baixada fins a les primeres cases de la Fosca i la caleta de Sota Mardia no presenta cap dificultat, però cal anar amb compte en el tram que passa sobre la cova, ja que els penya-segats són a fregar del camí. Arribem a la urbanitzada platja de la Fosca, que queda dividida per la gran roca fosca que dóna nom a la cala. Un ample passeig i un camí de sorra que enllaça les dues parts ens situa en uns deu minuts a l’altra banda, on trobem les escales que pugen fins al castell de Sant Esteve de la Fosca, sobre la punta de Sant Esteve.

Des del castell es va baixant per un camí esglaonat amb vistes esplèndides sobre la mar. S’hi arriba gairebé a tocar però les escales tornen a pujar fins a una zona planera on hi ha la pineda d’en Gori. Ja es veu al davant el nucli de cases de pescadors de la pintoresca cala de s’Alguer, que encara conserva tot l’encant. Seguint pel sender a pocs metres sobre l’aigua, i gaudint d’aquest tram més variat de costa, s’arriba a s’Alguer com hi arriben els seus habitants, ja que no hi ha accés de vehicles. Val la pena baixar a tocar els còdols de la cala i aturar-se entre les barques.

El camí per on hem arribat continua per darrere de les cases i ben aviat s’eixampla per portar-nos sense pèrdua fins al paratge de Castell, el qual s’ha mantingut sense urbanitzar fins avui, exceptuada la casa que va fer-hi el pintor Josep Maria Sert i una altra construcció aïllada. A la platja de Castell hi desemboca una riera, i això fa que la vegetació sigui abundant. Tot i que el GR-92 marxa cap a l’interior travessant tota la platja, el camí de ronda continua i puja fins a la punta de sa Cobertera, sobre la qual hi ha les restes arqueològiques d’un poblat Ibèric i des d’on es pot veure la roca Foradada de Castell, sobre una mar sempre fascinant.

Una mica d’història

L’itinerari escollit passa per les runes del castell de Sant Esteve del Mar (s. XII-XIV), que en època medieval era cap de terme d’aquest magnífic espai de costa que encara manté el caràcter mariner de sempre i conserva un cert equilibri malgrat les interv encions urbanístiques. En època medieval, a finals del segle XIII, el rei Pere el Gran va comprar el castell, al qual pertanyia el port on ara hi ha Palamós. La vil·la i el port de Palamós han protagonitzat alguns episodis històrics rellevants entre els quals hi ha atacs de pirates com en Barbarossa, tres ocupacions dels francesos, que amb la del 1691 s’hi van estar quatre anys, i els atacs navals i aeris de la Guerra Civil. A Palamós també hi va arribar el tren entre el 1887 i el 1956, i una inundació el 1908 es va endur l’estació, un pont i el tren que hi passava per sobre, tot i que els passatgers es van poder salvar.

Fitxa de l'activitat

Tipus de descoberta: Caminada per un tram de camí de ronda a la Costa Brava.

Lloc: Baix Empordà.

Situació: Entre Palamós i sa Cobertera.

Equip necessari: Calçat còmode i, segons el temps, roba d’abrigar adequada. Un barret per a protegir-nos del sol i tovallola i vestit de bany en èpoques de calor.

Època recomanable:Es pot fer durant tot l’any, però sense dubtar-ne el millor és defugir l'estiu per gaudir d’un passeig amb tot l’encant de la costa que envolta aquest camí. Eviteu de fer-ho amb perill de mal temps.

Temps estimat: De cala Margarida a la platja de Castell, un total d’una hora i mitja llarga, i el mateix temps per a tornar.

Dificultat: El camí descrit no té cap dificultat. Però, sobretot, cal anar amb precaució de no abocar-se en els marges i vigilar quan passem pels trams de roques arran de mar.

Documentació (cartografia i llibres): Baix Empordà. Mapa de l'Editorial Alpina, sèrie E-50, escala 1:50.000 / Baix Empordà. Mapa comarcal de Catalunya - 10. Publicat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya, escala 1:50.000 / Passejades per la Costa Brava, camins de ronda i camins litorals, de Teresa Marquès, Barcelona. Publicat per l’Editorial Columna i Guies Pòrtic, 1997 / A peu i arran d’onades, d’Estanislau Torres, Barcelona. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997.

Informacions d’interès: : Des de l’estiu de 1997 el vaixell de vela llatina Rafael ofereix la possibilitat de navegar per aquest tram de costa. Surt del port de Palamós, on també hi ha el Museu de la Pesca.

Text, mapa i fotografies: JORDI QUERA
Il·lustració: CRISTINA LOSANTOS

Tornar a dalt

Portada del número 1063
Sumari 1063

Novembre de 2006

PORTADA: Mercè Canals

  • 2 La mirada atenta:
    La força de l’aigua
  • 4 Ot el bruixot
    Alfons Delmar
  • 5 El retorn a la terra
  • 6 Es podrà establir una base habitada a la Lluna?
  • 8 Zig i Zag
  • 10 Fas-Fut i Croc-Croc
  • 11 Cresques
  • 12Interacció!:
    El calaix del doctor Cirera
  • 14 El Dog i el Muix
  • 15 Taller de cuina: Flams de taronja
  • 16 El conte: 9ntnc
  • 18 El nostre concurs
  • 20 Deixeu-vos sorprendre:
    La cassiterita
  • 22Anem d’excursió:
    De cala Margarida
    a la platja de Castell
  • 24 Còmic:
    Sense adreça coneguda
  • 22 Els encants
    L’article de butxaca
  • 30 Tria i remena
  • 32 Pesquis i Baliga

Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina