CAVALL FORT - Revista per a nois i noies | Cavall Fort: 1064 - Xirriquiteula: una altra manera d’entendre el teatre [CAVALLFORT]

• Agenda
• Tria i remena
• Jocs
• Regals internàutics
• Em vull subscriure

Xirriquiteula
una altra manera d’entendre el teatre

Si us proposem parlar de teatre, què us ve al cap? Problablement tots pensareu en una sala plena de gent que mira com uns actors reciten el seu paper sobre l’escenari. És clar, aquesta és la cara coneguda del teatre. Però nosaltres us volem ensenyar un altre punt de vista. En aquestes pàgines us explicarem com es crea un espectacle, des que neix la idea fins que n’arriba l’estrena. I ho farem a l’estil de Xirriquiteula Teatre, una companyia teatral amb una manera ben diferent d’entendre el teatre.

Teatre de qualitat

La gent de Xirriquiteula Teatre és capaç de fer realitat la idea més fantàstica. No us estranyeu si un dia sortiu al carrer i topeu amb un parell de turistes estrafolaris amb un pop gegant com a mascota. O si us trobeu amb tres girafes de gairebé quatre metres d’alçada que passegen seguides d’un grup de músics. En aquests casos, fixeu-vos-hi bé perquè trobareu els amics de Xirriquiteula a prop. Fa més de vint anys que Xirriquiteula es dedica a fer teatre per a tots el públics. La companyia va néixer en un esplai i al començament només muntaven cercaviles al carrer. Poc després es van professionalitzar i es van animar a preparar espectacles de sala. Ara combinen les dues varietats.

Així, doncs, les fantasies de Xirriquiteula també es poden veure sobre l’escenari. Als muntatges de la companyia, qualsevol cosa pot donar pas a un món màgic: paraules, música, gestos, titelles o fins i tot un tros de paper. Tot és qüestió d’imaginació i creativitat. A Xirriquiteula volen fer teatre de qualitat. Els seus espectacles toquen temes tan importants com l’amistat, la guerra, l’esperança i el respecte a la natura. El seu objectiu no és que els nens passin una bona estona i prou; també volen que aprenguin coses maques que els ajudin a créixer com a persones en el futur.

I tota aquesta gent? Són l’equip que ha treballat a A tempo!

© PERE VIRGILI

Tots som natura

Les creacions de Xirriquiteula Teatre han estat aplaudides tant per la crítica com pel públic i han aconseguit molts premis. S’han representat per tot l’Estat espanyol i també a diferents llocs d’Europa. El darrer espectacle de la companyia es diu A Tempo! i està dedicat a la natura. Els seus protagonistes són la Maria, una dona encarregada de cuidar la natura, i en Pere, un operari que s’ha quedat sense feina. A l’obra, en Pere aprèn a estimar un món desconegut però meravellós a travès dels ulls de la Maria. Si voleu conèixer millor la feina de la Iolanda i la seva família del teatre, aquesta és la vostra oportunitat. Aneu a veure A Tempo! i us submergireu en un món fantàstic que us farà mirar la natura amb uns altres ulls, com en Pere. Si podeu, porteu-hi els pares o els professors, perquè també els agradarà. L’obra els farà reflexionar i, com diu la Iolanda, els “tocarà la fibra”.

L’espectacle A tempo! es podrà veure al SAT!  Sant Andreu Teatre, del 2 al 10 de desembre. Us recordem que, presentant el carnet de Cavall Fort, els subscriptors de la revista tindreu el 20 % de descompte en el preu d’una entrada.
Més informació sobre Xirriquiteula

Teatre al seu web:

www.xirriquiteula.com

Com una família

Uns espectacles tan especials necessiten temps per a muntar-los. A Xirriquiteula confessen que són més aviat lents per a preparar una obra: poden trigar quatre o cinc mesos, o gairebé un any en el cas de l’últim espectacle. És clar que ells no són una companyia de teatre com la resta, i el seu mètode de treball és molt diferent. Ells dirien que treballen d’una manera artesanal

I és que a Xirriquiteula són com una família. Ho fan tot entre tots: ells creen la història, componen la música, construeixen els decorats, fan el vestuari... Compten amb l’ajut d’amics i professionals que els coneixen de fa temps i ja saben com treballen. Al capdavant d’aquesta família hi ha la Iolanda Llansó, que va començar a Xirriquiteula com a actriu i ara n’és la directora. La Iolanda no dirigeix els muntatges i prou, sinó que participa en tot el procés, des de la primera idea fins a l’escenificació. Ella guia la companyia per un camí força singular.

La Rut i en Marc
assagen diferents
escenes.

L’Alberto construeix
diferents elements al
nostre taller.

La Iolanda i l’Alberto
munten i pinten
l’escenografia.

Mans a l’obra

Tot comença a partir d’una idea de la Iolanda. Ella va estudiar Belles Arts a més de teatre, i les seves idees són més aviat com les d’un artista: se li acuden imatges abans que històries. Així que la Iolanda planteja el que se li ha acudit als altres i els explica com ho veu. A partir d’aquest moment, la família es posa en marxa. “Tots van farcint i jo els guio”, explica la directora.

De vegades, la Iolanda convida la família a visitar exposicions o veure pel·lícules per conèixer millor els temes que tractarà l’obra o per extreure’n sentiments. També s’emporta els actors a la platja i a la muntanya. Però no penseu que se’ls endú de vacances, eh? Ella diu que és la manera de sortir de la rutina, perquè “per crear has d’estar obert i tenir estímuls diferents als que tens a la vida diària”.

Més que vacances, podríem dir que els actors fan concentració com els futbolistes. Tots els matins queden amb la Iolanda per a preparar l’obra i fan tot el que ella els demana. Un dia, per exemple, els pot demanar que construeixin una cabana amb el que trobin a la muntanya. Llavors ells la fan. No tothom sabria fer aquesta feina: per a treballar a Xirriquiteula s’ha de ser un actor d’una pasta especial, que sàpiga improvisar i entengui el procés de treball de la companyia.

En Pere (Marc) i la Maria
(Rut) a l’escenari,
representant A tempo!
© PERE VIRGILI

La Rut i en Marc es
tornen a vestir
després de l’assaig.

La Rut i en Marc
descansen durant
un assaig.

La Iolanda acostuma a gravar amb la seva càmera tot el que fan els actors. Després analitza les imatges amb molta atenció i es queda amb el que més l’interessa. D’aquí van sortint diàlegs, sentiments, aspectes estètics... Per una altra banda s’hi afegeixen també la música, el vestuari, els decorats i la il·luminació. I tot això, a poc a poc, va donant forma a l’obra.

Un cop enllestit l’espectacle, arriba el moment de representar-lo davant el públic. És quan tot fa “pum!”, com diu la Iolanda, i cobra sentit. És quan el procés es tanca definitivament.

Text: CHUS DIAZ
Tornar a dalt