CAVALL FORT - Revista per a nois i noies | Cavall Fort: 1070 - Deixeu-vos sorprendre: La mallerenga carbonera [CAVALLFORT]

• Agenda
• Tria i remena
• Jocs
• Regals internàutics
• Em vull subscriure

Deixeu-vos sorprendre
La mallerenga carbonera

Com és?

Fa uns 14 centímetres de llargada, pesa uns 20 grams. El cap i el coll són negres, amb les galtes blanques. El pit groc presenta una taca negra al damunt. En el mascle aquesta taca del pit és molt més gran. Quan és jove té les galtes de color groc i quasi no té la taca al pit.

On viu?

A Europa, Àsia i zones del nord d’Àfrica. En zones de boscos, camps arbrats, i també en jardins urbans.

Què menja?

Menja prop de terra, en zones d’arbustos. S’alimenta de llavors riques en olis i de fruits. A l’època de cria menja insectes, per exemple erugues, aranyes i altres petits animals.

Com viu?

És una espècie sedentària i comuna al nostre territori tot i que de setembre a març arriben mallerengues de l’altra banda dels Pirineus. Nia al forats dels arbres o de parets. Es reprodueix de març a juliol, cria de cinc a vuit polls. Els adults sedentaris són territorials, defensen el territori de la zona on han criat. Viu en grups.

La “corbata” negra i el groc del pit

Els estudis sobre la mallerenga carbonera portats a terme al Museu de Ciències Naturals, a Barcelona, han demostrat que els mascles amb corbata més gran són dominants i defensen amb més vigor els seus polls davant dels possibles predadors. El groc, per altra banda, està relacionat amb l’habilitat per a trobar menjar de qualitat, i els mascles de coloració groga més brillant s’ha trobat que són més bons pares i donen més menjar als polls. Les femelles de mallerenga utilitzen per tant aquests colors a l’hora d’escollir parella.

Sobre la mallerenga carbonera...

Jacint Verdaguer, a Què diuen els ocells?, ens explica que els nois, entremaliats i saltadors, diuen que la mallarenga, com si els volgués donar la raó, canta:
“Salta, Pere! Salta, Pere!”

I Josep Maria de Sagarra, a Els ocells amics, ens diu: ”I són tan ardides, tant bellugadisses i tan xerraires, que quan hom és molt parlador se li acostuma a dir: ‘Xerres més que una mallerenga’.”

I encara, perquè veieu si n’arriben a ser, de trapelles, heu de saber que la mallerenga carbonera i la seva cosina, la mallerenga blava, van aprendre a obrir el tap d’alumini de les ampolles de llet que els lleters deixaven abans a la porta de les cases...

I és que els encantava la nata!

Text: Eulàlia Garcia Franquesa i Joan Carles Senar Jordà
Museu de Ciències Naturals Fotografies: Marta Berrocal
Il·lustració: BERNADETTE CUXART
Nom científic: Parus major