CAVALL FORT - Revista per a nois i noies | Cavall Fort: 1071 - Deixeu-vos sorprendre: El ciclisme en carretera [CAVALLFORT]

Deixeu-vos sorprendre:
El ciclisme en carretera

El ciclisme va passar a ser el primer exercici físic considerat com un esport i, gràcies a la seva popularitat, va sorgir la premsa escrita especialitzada únicament en esports.

Característiques principals

Existeixen diverses modalitats relacionades amb la pràctica del ciclisme. Les competicions poden ser, o bé en carreteres en línia, és a dir, d’una població d’inici a una altra final d’arribada, o bé en circuits tancats que, llavors, tenen lloc també entre carreteres i vies urbanes. Les proves poden ser d’un sol dia o per etapes, com a mínim de dues o més jornades, i d’una longitud no superior als 300 quilòmetres per dia.

Entre les proves d’una única jornada, trobem: les clàssiques, que es corren entre dues ciutats; els critèriums, que es disputen en circuits tancats, i les contrarellotge, que poden ser recorregudes de forma individual o en equips. Aquestes etapes, en el cas que es facin en carreteres de muntanya, reben el nom de cronoescalades. D’altra banda, els concursants poden competir a títol individual, per equips o seleccions nacionals, com en el cas dels Mundials de Ciclisme en Ruta.

Entre les curses ciclistes de més renom, destaquen les clàssiques d’un dia com la Milà-San Remo o les proves per etapes com ara el Tour de France, el Giro d’Itàlia o la Volta a Catalunya. El sistema de classificació dels ciclistes es mesura a partir del temps que inverteixen a recórrer les etapes, com també amb un procediment de puntuació pels organitzadors, que atorguen una escala de punts als quals han arribat en les primeres posicions.

Els guanyadors d’aquestes proves, o líders provisionals, vesteixen com a distintiu una samarreta de colors diferents de la resta de corredors, coneguda com a mallot, com ara la típica de groc del Tour, la rosa del Giro o la de colors de l’arc iris dels Mundials de Ciclisme.

Els orígens

Entorn de l’any 1690 es van començar a crear els primers aparells semblants a les actuals bicicletes. Alguns d’aquests invents es van batejar amb noms que sonen estranys, com ara: el celecífer, la draisana, la michaulina o bé el velocípede. No deixa de ser curiós contemplar aquests enginys primitius, ja que en la majoria d’aquests mancaven diversos elements, avui del tot indispensables, com ara el manillar, els pedals o, entre altres, els pneumàtics inflables!

El 1860 es va disputar la primera competició ciclista organitzada al voltant del parc Saint Cloud de París, en la qual van participar només set ciclistes en un trajecte de poc més d’un quilòmetre de recorregut.

El nombre creixent de practicants va propiciar la producció industrial de bicicletes i l’aparició de diverses associacions ciclistes fins que l’any 1900 es va crear la Unió Ciclista Internacional.

A l’igual que va passar a la resta d’Europa, el ciclisme va ser un dels primers esports que va agafar força i popularitat a casa nostra.

La primera entitat ciclista apareguda va ser el Club Velocipèdic de Barcelona l’any 1884.

Sovint és un esport tàctic practicat en grup en què, en els trams finals de les curses, els corredors més destacats lluiten per arribar primers després d’anar a roda dels companys.

El ciclisme per a nois i noies

La pràctica del ciclisme esportiu es pot començar a iniciar a partir dels sis anys.

Les categories, com en altres esports, s’anomenen:

benjamins, que acull les edats de 5 a 8 anys; principiants, de 9 a 10 anys; alevins, d’11 a 12 anys, i infantils, de 13 a 14 anys.

En aquestes categories corren junts els nois i les noies. Actualment a la Federació Catalana de Ciclisme hi ha una comissió dedicada exclusivament al ciclisme femení.

Les curses es disputen els caps de setmana i els corredors poden participar com a màxim en un total de vint curses per temporada.

Els recorreguts poden oscil·lar entre 1 i 22 quilòmetres segons la categoria, i cada una de les etapes són puntuables.

Per a una bona pràctica de l’esport de la bicicleta, és obligatori l’ús del casc, portar guants, mitjons i botes de ciclista.

Què, t’animes a pedalar una estona?

Text: Toni Serés
Fotografies: Juan Pedro Carretero
Dibuixos: Gustavo Roldán
Adreça d’interès: www.fedecat.com
Tornar a dalt