CAVALL FORT - Revista per a nois i noies | Cavall Fort: 1073 - Dossier: Les veus dels llacs [CAVALLFORT]

• Agenda
• Tria i remena
• Jocs
• Regals internàutics
• Em vull subscriure

Dossier:
Les veus dels llacs

La relació entre l'home i la natura ha estat sempre molt complicada. Durant molts segles el medi ambient va condicionar la manera de ser i de fer de les persones: la seva vida depenia del temps, de l'entorn i dels cicles biològics naturals. Però l'home té tendència a fer i desfer segons els seus interessos, sense pensar en les conseqüències de les seves actuacions, oblidant que, fent malbé l'entorn, esgotem uns recursos irrecuperables.

Els llacs i estanys del planeta també han patit i pateixen aquest deteriorament. És per això que volem que en conegueu la història i us la feu vostra, ja que són un recurs per preservar i recuperar entre tots.

Catalunya, antigament, era una terra esquitxada d'estanys i estanyols. Alguns van desaparèixer per causes naturals, però en la immensa majoria hi va haver la mà de l'home al darrere. Els nostres avantpassats dessecaven els estanys, en primer lloc per obtenir més terres de cultiu i de pastura, i en segon lloc per raons de salut. Els metges de l'època –estem parlant dels segles XVIII i XIX– insistien molt en el perill que comportaven les aigües embassades, sobretot als mesos d'estiu, ja que s'hi reproduïen les larves del mosquit anòfel, transmissor de la malaltia de la malària. Els problemes greus de salut es donaven en aigües molt quietes i de poca circulació, però si hi havia suficient fondària i les aigües es renovaven per les aportacions de rius i recs, la insalubritat era molt menor i no comportava perill.

Avui, quan amb prou feines queden estanys o aiguamolls, ho veiem d'una altra manera: les nostres darreres zones humides s'han convertit en espais singulars, que convé preservar per la seva importància científica, cultural i ecològica.

L'estany de Banyoles

L'estany de Banyoles, el més gran de Catalunya, està situat a la comarca del Pla de l'Estany. És un espai protegit pel seu interès paisatgístic i geològic, i la població de Banyoles en fa servir l'aigua per al seu consum. Es creu que l'estany es va formar fa uns 250.000 anys. Té forma de 8 allargassat i al seu voltant hi ha tretze estanyols petits.

Les seves aigües ens diuen...

L'estany s'alimenta de deus o fonts subterrànies de l'Alta Garrotxa, que s'infiltren al terreny calcari i que, quan arriben a Banyoles, es troben amb materials impermeables, que les obliguen a pujar mentre dissolen guixos i roques calcàries. Així, amb el temps, es formen cavitats cada cop més grans fins que el seu sostre s'esfondra i l'aigua queda a la superfície formant estanyols.

El gran estany de Banyoles es va formar en el seu moment per sis grans enfonsaments i nombroses sortides d'aigua subterrània. Actualment té dos pous principals, de més de 100 metres de profunditat, que s'obren al fons de l'estany, per on l'aigua puja a pressió i el manté sempre ple.

Anem més enllà

L'estany ha estat tradicionalment un espai atractiu per als humans. El poblat dels primers pagesos de la Draga mostra, gràcies a la conservació excepcional dels materials orgànics, les restes d’una població de fa més de 5.000 anys. Les ocupacions romanes i medievals de Porqueres també ho indiquen. Més recentment, l'any 1992, s'hi van celebrar les proves de rem i piragüisme dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquest esdeveniment va comportar la promoció de l'espai i va servir per a regular-ne l’ús.

Ara s'ha avançat una mica més: l'estany està inclòs dins el Pla d'Espais d'Interès Natural de la Generalitat de Catalunya i es planteja la creació d'un futur parc natural. A més, s'han posat en marxa altres iniciatives per tal de recuperar hàbitats i espècies: la llúdriga, per exemple, ha tornat a l'estany i això ja és un signe que les aigües estan en bones condicions.

Trobareu informació a www.estanyespainatural.net

Superfície: 106 ha

Fondària màxima: 40 m

Llargada: 2.128 m

Amplada: 775 m

Origen: Càrstic i tectònic

La llegenda de com es va formar l'estany té com a protagonista en Morgat. Es diu que fa molts anys, abans que hi hagués el llac, Banyoles i l'església de Santa Maria de Porqueres estaven units per una fèrtil plana de camps de blat. Vet aquí que una tarda calorosa i calmada, mentre en Morgat llaurava tranquil·lament amb els seus bous, va sentir una veu clara i tonant que deia: Morgat, Morgat, agafa els bous i vés sota teulat.

En Morgat va pensar que somiava i va continuar amb la feina, però la veu va repetir: Morgat, Morgat, agafa els bous i vés-te'n a casa. Llavors va mirar al cel, com qui demana explicacions, però tampoc no va fer cas d'aquella veu i va continuar la feina. Però per tercera vegada va retronar la veu, més forta que mai: Morgat, Morgat, vés-te'n a casa o seràs negat.

Aquesta vegada, en Morgat ja no va dubtar ni un segon! Va agafar els bous, i cames ajudeu-me cap a casa! Encara no havia tingut temps d'arribar al mas, que es va sentir un soroll sortit de les entranyes de la terra que va fer trontollar tota la plana, els camps es van enfonsar i, del fons de la terra, van sortir unes onades gegantines que, cargolant-se com un monstre desfermat, van engolir conreus i arbres. Després les aigües es van calmar i van formar una gran bassa: l'estany de Banyoles.

Text: PIA GUINDULAIN i FINA RIFÀ
Il·lustració: CRISTINA LOSANTOS
Fotografia portada: CONSORCI DE L'ESTANY DE BANYOLES
Fotografia article: X. M. LABURU VAN WOUNDENBERG