CAVALL FORT - Revista per a nois i noies | Cavall Fort: 1075 - Gent activa: Ravalsurf surfistes del Raval [CAVALLFORT]

• Agenda
• Tria i remena
• Jocs
• Regals internàutics
• Em vull subscriure

Gent activa
Ravalsurf, surfistes del Raval

Atrapar la força del mar, dominar les onades, com tot repte que presenta la natura a les persones, requereix el treball en equip. Això fan nois i noies del barri del Raval de Barcelona per practicar el surf.

El surf va néixer fa segles a Hawai.

Els nadius d’aquestes illes del Pacífic feien servir troncs per a lliscar damunt les onades. D’aquest esbarjo a les illes tropicals, els nord-americans en van fer una pràctica popular a altres platges durant el segle XX, fins a arribar també a Europa. Per televisió, ens han arribat imatges del surfista californià dret sobre una planxa de surf que llisca sobre la cara d’una ona blava durant força estona. I, fins i tot, hem pogut veure el surfista endinsant-se al tub que fa una onada gegant quan es cargola!

L’onatge de l’Oceà Pacífic ni se somia al mar Mediterrani. Amb tot, a les nostres platges també es practica el surf. Nois i noies del barri del Raval, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, n’han fet una manera de compartir experiències. El mar és un entorn natural pròxim i, a la vegada, s’hi poden fer molts descobriments, tants com l’excursionista que en l’ascensió a un cim va observant com se li obre el paisatge. Bé, no debades, el mar, per dins, és una muntanya girada com un mitjó.

De la mateixa manera que els excursionistes han de fer pinya i ajudar-se els uns als altres per arribar a fer el cim, els surfistes s’han de donar un cop de mà mutu per aprendre a dominar les onades.

Nascuts a Àsia, Àfrica i Amèrica

Quedem per a anar a la platja amb els surfistes del Raval el primer dissabte de març. Ens trobem a la seu del TEB Associació per a Joves, que és on s’han conegut la colla de surfistes. És un local que, entre altres utilitats, serveix d’espai comunitari per a l’ús d’ordinadors i tenir accés a Internet. Per als nois i noies del barri és una sort tenir obert un centre com aquest, ja que, segons l’associació, la immensa majoria no disposa d’ordinadors a casa seva i gairebé un 30 per cent no tenen línia telefònica. Aquí coneixem l’Ibrahim i en Fahim, els més joves, 14 i 11 anys respectivament, i la germana del darrer, l’Aysha, 16 anys; tots tres han nascut a Bangla Desh, a l’Àsia. També hi ha en Bilal, que té 15 anys, i que com els més grans del grup, l’Hamza i l’Asis, 18 i 19 anys respectivament, ha nascut al Marroc. Un dels més experts és l’Òscar, que té 21 anys i ha nascut al Perú. Avui faran de monitors la Marta, que és de Mataró, la Patrícia i en Xisco, tots dos mallorquins, i en Patrich, un monitor nord-americà d’excepció que ha tastat, amb la planxa sota els peus, les onades del Pacífic.

Planxes i vestits de neoprè reciclats

El TEB (un acrònim de the ecological boys, “els nois ecologistes”, i que era un “tac”, una signatura de grafiter que feien els joves a les parets del barri quan fa anys, el 1992, es va fundar l’associació) és el nom amb què es coneix la seu de l’associació. La Marta obre l’habitació de les planxes de surf: n’agafen quatre. Són planxes reciclades. La Marta ens explica que la sortida a la platja no es fa cada dissabte. D’altres, sobretot quan no hi ha previsió d’onades, fan taller de reparació.

Les planxes són usades i algunes estan força malmeses. “Aquesta estava partida pel mig. Li vam posar una fusta a dins, entremig de les dues parts, i l’hem soldat amb fibra de vidre i resina”, explica en Xisco.

Cadascú agafa el seu vestit de neoprè –també han estat donats a l’associació i també ha calgut repassar-los durant una sessió de taller–, una indumentària indispensable, perquè l’aigua, durant els mesos que es fa surf, és freda. La temporada té la durada del curs escolar. Això vol dir que la platja no és aquella platja plena de banyistes i el mar no és aquell mar serè desitjat durant l’estiu. La platja és deserta i el mar, fred i, tal com el prefereixen els surfistes, embravit.

En Bilal i en Fahim estan a punt de sortir del TEB. El metro els portarà amb tota la colla fins a la platja.

No pas tothom és capaç

d’avarar-se amb una planxa de surf al mar d’hivern. “Es passa bé, el temps, a l’aigua, encara que sigui freda”, diu l’Asis, que hi treu ferro. Aquests nois i noies no són uns cagadubtes que a la riba escumosa de la platja s’ho pensen dos cops abans d’entrar a l’aigua. “Quan estàs a l’aigua, t’acostumes al fred”, assegura l’Ibrahim. “És un esport que atrapa. A la sortida anterior vam estar sota la pluja”, remarca la Marta.

L’ona escabellada

Els surfistes del Raval fan surf a la cala que hi ha al cantó sud del Turó de Montgat (Maresme). “Aquí vaig descobrir la platja sense pisos”, explica en Fahim, que en comptades vegades ha sortit del Raval. La colla dels onze s’endinsen uns 50 metres al mar. Els més inexperts –el Fahim, l’Ibrahim, el Bilal i l’Aysha– són els primers a provar d’atrapar la força de les onades. La resta del grup els empeny i els anima. Arrapant-se a la planxa aconsegueixen ser transportats uns metres per l’ona escabellada d’escuma. “He agafat moltes onades, però només cinc m’han sortit bé”, dirà l’Ibrahim en sortir de l’aigua.

En Xisco torna a la platja i frega la part superior de la planxa amb cera perquè no rellisqui. És el torn dels experts i d’intentar posar-se drets sobre la planxa. De sobte, de la platja estant, arriba una cridòria de la colla que és al mar.

L’Hamza s’ha posat dret i és transportat uns metres per l’onada. “És molt emocionant quan algú agafa una onada, i tots ho celebrem”, apunta la Marta. No debades, el somni de tot surfista és cavalcar l’onada fins a la platja.

Amb tot, en acabar la jornada, quan els preguntem per què els agrada aquest esport, tots coincideixen en una cosa. “M’agrada venir perquè estàs amb companys”, diu el Bilal. “És un esport a l’aire lliure i estàs amb gent que és com una família”, rebla l’Òscar. Per això, els surfistes del Raval fan més coses entorn del surf. Un altre dissabte s’ocuparan de netejar la platja. Un altre, han de redissenyar el logotip que els identifica, fer-ne xapes, gravar-lo a samarretes i a bosses. Les vendran. Amb els diners es finançaran un viatge. Qui sap si aniran a les illes Balears o algun punt de la costa cantàbrica a buscar bones onades.

L’Aysha, l’Ibrahim i en Bilal són dels primers a buscar les onades. L’Hamza ha aconseguit agafar-ne una.

Text: AL BERT GARCIA CATALAN
Fotografies: DANI CODINA
Web: http:bloc.ravalnet.org/surf
Tornar a dalt