Deixeu-vos sorprendre
L'Òpal una gemma maleïda

Òpal noble.
Efecte de dispersió cromàtica.
L’òpal és un mineral bastant comú però amb la particularitat que algunes de les seves varietats són gemmes amb molta tradició i al mateix temps molt preuades. Curiosament, mentre que en algunes cultures occidentals es considera portador de malastrugança, les orientals creuen que afavoreix la bona sort.
Quina mena de mineral és?
La seva composició (silici i oxigen) el fa molt proper al quars i, de fet, els exemplars massius dels dos minerals no sempre són senzills de diferenciar. Respecte al quars, però, té dues diferències fonamentals: l’estructura, que és molt desordenada, i el fet que conté molècules d’aigua.

Òpal natural (Girona) i polit (Mèxic).
Com és?
L’òpal es pot presentar de formes molt diverses. Sempre és massiu (no forma cristalls), però la seva coloració permet diferenciar diverses varietats, des de la més vulgar (resinita) fins a la transparent i incolora (hialita) i a les més acolorides; com l’òpal de foc, de tons vermells o ataronjats, i l’òpal noble, amb fantàstics canvis de color: del verd al blau, passant pel vermell, el taronja i el groc, tot en un mateix exemplar.
Una gemma preuada i de gran tradició
Alguns òpals de coloració i bellesa excepcional entre les varietats noble i de foc són gemmes molt preuades que es tallen facetades (les més transparents) o en caboixó. S’han trobat òpals treballats en cultures antiquíssimes de tot el món, i és una de les poques gemmes conegudes des de temps remot.
Els ninots de Caldes de Malavella
Òpal, varietat menílít.
Caldes de Malavella (la Selva).Una varietat de poc valor però molt curiosa és el menilit. Aquesta varietat d’òpal forma nòduls arrodonits en l’interior de les roques. Aquests nòduls poden originar formes antropomorfes (formes humanes), zoomorfes (formes d’animals) i altres formes curioses que recorden aparells o coses (forma de cor, de cafetera, de casa...).
Alguns dels menilits més curiosos coneguts s’han trobat en abundància a Caldes de Malavella, en l’anomenat Turó dels Ninots, que va rebre el nom perquè que els vilatans, que trobaven el mineral en abundància en llaurar o obrint camins i marges, anomenaven “ninots” les curioses i diverses formes en què aquest es presentava.
Austràlia: terra d’òpals
Tot i que l’òpal es troba pràcticament arreu del món, Austràlia és, sens dubte, el país que ha proporcionat, i proporciona, els millors exemplars coneguts. I va originar, en la segona meitat del segle XIX i sobretot a partir de 1900, en què els preus van pujar considerablement, l’arribada de tota mena de buscadors i minaires atrets per la cobdícia i les possibilitats d’aventura que aquell nou món els oferia. Es van arribar a produir veritables allaus, semblats a les de les febres de l’or, que van provocar seriosos altercats entre grangers i ramaders.
Isabel Gray: la reina d’Eulo
Isabel Gray, l’any 1900 va instal·lar un hotel i una botiga en el llogarret d’Eulo, al bell mig dels camps d’òpals de Queensland. Era l’única dona en aquell immens territori desolat i va arribar a ser la veritable propietària de tota la regió. Coneguda con la Reina d’Eulo, va arribar a posseir la col·lecció d’òpals més bella del món. Un bon dia, i de cop i volta, tant ella com la seva fabulosa col·lecció van desaparèixer sense que des d’aleshores se n’hagi sabut res més.
On es troba?
L’òpal és una espècie comuna que es troba arreu del món, però els òpals de gran qualitat són a les províncies de Queensland i Nova Gales del Sud (Austràlia), on es troben els famosos òpals negres, que reben aquest nom no pel seu color, que és molt virolat, sinó per la roca on es troben. A Mèxic també es troben òpals a l’estat de Querétaro (òpal noble), al de Guanajuato (òpal de foc) i al de San Luís Potosí (hialita).
Altres països amb òpals de qualitat gemma són Brasil, la República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Indonèsia i els Estats Units.

Òpal de foc. Mèxic
L’òpal a Catalunya
A més a més de Caldes de Malavella, també s’esmenta l’òpal a Aiguafreda (riera de l’Avencó) i a Montcada i Reixac (Vallès Occidental); a Darnius (Alt Empordà); Osor i Sils (la Selva), i a Bellmunt del Priorat (Priorat).
A Barcelona ciutat s’ha trobat òpal de la varietat hialita a la muntanya de Montjuïc, sobretot als vessants que donen al port (Miramar i Mirador de l’Alcalde).

Òpal de Montjuïc. Barcelona.
Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella (Geologia)
Parc de la Ciutadella, s/n, 08024 Barcelona
Tel.: 933 196 895
A/e: museugeologia@bcn.cat www.bcn.cat/museucienciesMuseu de Geologia Valentí Masachs (Escola de Mines, U. Politècnica)
Av. de les Bases de Manresa, 63-71, 08240 Manresa
Tel.: 938 732 099
Text: CARLES CURTO
Fotografies: JORDI VIDAL
Museu de Geologia - MCNC
Tornar a dalt
