Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Ets cre@t1u?

Una solució genial, una idea fora del comú, el disseny d'un nou producte... Què hi ha darrere de tot això? El que anomenem pensament creatiu o creativitat. De què es tracta exactament? Per aclarir conceptes, sovint es contraposa a un altre tipus de pensament, el pensament racional. La racionalitat busca el correcte; es concentra només en el que és important i significatiu per a la tasca; funciona d’una manera seqüencial, és a dir, les idees segueixen un ordre lògic; selecciona i és convencional.

Per contra, el pensament creatiu busca el que és diferent, té en compte i relaciona coses que en principi no semblen tenir res a veure ni amb la tasca ni entre elles mateixes, no segueix un ordre lògic, busca el canvi i s'endinsa per camins inexplorats. Fins i tot, tradicionalment, aquestes dues maneres de pensar s'han associat a diferents parts del cervell: mentre que la raó dependria fonamentalment del funcionament de la part esquerra del cervell, la creativitat estaria localitzada a la part dreta. Es tracta, doncs, de dos tipus de pensament molt diferents, però no cal que perdem el temps, com fem sovint, intentant esbrinar quin dels dos és millor o superior. Més que establir una competició entre ells, el que ens convé es integrar-los, ja que són perfectament complementaris. El secret està a disposar dels dos i saber quan és millor utilitzar un o l'altre.

Molta gent pensa que les idees creatives es produeixen d’una manera semblant a l'encesa d'una bombeta, en un tres i no res, que surten com bolets. En realitat sembla que les coses no van pas per aquí, i són molts els estudiosos de la creativitat que opinen que una nova troballa és el resultat de llargs i intensos esforços. Thomas Edison, un dels grans inventors de la història, ja va dir en el seu dia que el geni consisteix en un 99 per cent de transpiració, és a dir, de suor i treball, i un 1 per cent d'inspiració. També el pintor Pablo Picasso anava en aquesta direcció quan va assenyalar que la inspiració arriba, però t'ha d'agafar treballant.

Els coneixements actuals respecte a la creativitat van en la direcció de considerar que és una capacitat que es troba bastant repartida entre totes les persones i que no resulta necessari estar dotat d'un talent excepcional per a ser creatiu. Pel que sembla, la ment creativa sorgeix com a resultat de combinar intel·ligència, coneixements, motivació i molt treball.

Un dels autors més reconeguts en aquest tema, el psicòleg Robert Sternberg, ha assenyalat, a més, que l'aparició de la creativitat requereix una sèrie de característiques personals, com ara:

  • Saber-se allunyar de la visió tradicional i convencional de les coses
  • Tenir fortes dosis d'autoestima
  • Saber tolerar l'ambigüitat
  • Tenir persistència per a superar les dificultats
  • Ser flexible
  • Tenir ganes de créixer i millorar
  • Tenir la predisposició d'assumir riscos

En podem aprendre, de ser creatius? Si tenim en compte que moltes de les característiques personals associades a la creativitat es poden adquirir, la resposta és un sí rotund. I encara més si tenim present que en l'actualitat disposem de diferents tècniques per a desenvolupar-la.

Més enllà del que és estrictament personal, també cal dir que l'entorn que ens envolta és molt important per al desenvolupament de la creativitat. Els entorns creatius són estimulants, reconeixen, valoren i adopten la creació innovadora. Els agraden les sorpreses, saluden els canvis, toleren els errors i són sistemes oberts a noves informacions i coneixements.

Les idees o productes creatius són completament nous però a la vegada també útils. Penseu en la roda, les tisores, la cremallera, la instal·lació d'ascensors a l'exterior dels edificis, Internet... En el seu moment cadascun d'aquests invents ha significat una revolució, un canvi sense retorn. I la història de la humanitat n'està farcida, de creacions d'aquesta mena. Només cal que mireu al vostre voltant. A més, molts problemes troben la seva solució quan sortim de la lògica ordinària i som capaços de mirar-los des d'una perspectiva diferent.

 

ALGUNES TÈCNIQUES PER A AUGMENTAR LA TEVA CREATIVITAT

Brainstorming o pluja d'idees

És un dels mètodes més coneguts per a ajudar a estimular la creativitat. En essència es tracta de reunir un grup de persones perquè produeixin en un temps determinat el major nombre d'idees possible, sense tenir-ne en compte la qualitat, deixant per a una etapa posterior la seva valoració i selecció. El fet de no criticar i l'estímul dels altres companys del grup permeten que surtin noves idees.

Les vuit preguntes estratègiques

Donat qualsevol tema, podem formular-hi les següents vuit preguntes:

Què?, qui?, quan?, quant?,

com?, on?, per què?, per a què?

Anàlisi DAFO

Quan ens interessi valorar una idea, activitat, iniciativa, etc., podem aplicar l'anàlisi DAFO:
+ D: Correspon als punts febles, és a dir, allò que per una o altra raó resulta poc beneficiós.
+ A: Amenaces. Es tracta de valorar els riscos, les conseqüències negatives o perilloses.
+ F: Són els punts forts, els aspectes més favorables i més avantatjosos.
+ O: Les oportunitats, les portes que se'ns obren, el que podem aconseguir.

Relacions forçades

Es tracta de comparar el problema o la cosa que volem, amb alguna cosa que hi té poc o res a veure. Exemple: Quina relació hi ha entre això i un elefant? Permet sortir de camins trillats i establir noves relacions i punts de vista. Per desenvolupar la tècnica es pot disposar de moltes targes, cada una amb un nom d'alguna cosa, i després d'enunciar el problema se n’extreu una a l’atzar.

Utilitza-ho per a una altra cosa

Més enllà del seu ús habitual, per a quines altres funcions podem fer servir les diferents coses?

Per exemple:  per a què pot servir un totxo?

Tu mateix!

Biònica

Es tracta de descobrir nous aparells inspirant-se en els éssers vius de la natura. Per exemple, els avions s'assemblen als ocells, els vaixells als peixos, els paraigües a determinats arbres, el ratolí de l'ordinador pren el nom de la seva semblança amb aquest rosegador, etc.

Organització

Encara que pugui semblar el contrari, l'organització resulta clau per a activar la creativitat. D'una banda perquè ajuda a planificar les tasques i l'estudi. D'altra banda perquè evita pèrdues de temps que es poden invertir en el procés creatiu.

Text: FRANCESC J. FOSSAS. Psicòleg
Il·ustració: ÒSCAR JULVE
Tornar a dalt

Portada del número 1077
Sumari 1077

Juny de 2007

 

PORTADA: Carles Román

 

  • 2 La mirada atenta:
    Fem festa!
  • 4 Ot el bruixot
    Alfons Delmar
  • 5 El retorn a la terra
  • 6 Ets creatiu?
  • 8 Zig i Zag
  • 9 Ermengolarium
  • 10 Fas-Fut i Croc-Croc
  • 11 Cresques
  • 12 Interacció:
    El calaix del doctor Cirera!
  • 14 El Dog i el Muix
  • 15 Laboratori:
    Les pampallu- gues de les bombetes
  • 16 El conte: Les sandàlies
  • 18 El nostre concurs
  • 20 Deixeu-vos sorprendre:
    L’òpal
  • 22 Gent activa:
    Revolta a la bassa
  • 24 Fabi i Fedó, ciutadans d’Empúries:
    El mercader i l’objecte del desig
  • 28 Els encants
    L’article de butxaca
  • 30 Tria i remena
  • 32 Pesquis i Baliga

Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina