CAVALL FORT - Revista per a nois i noies | Cavall Fort: 1087: Curiositats romanes [CAVALLFORT]

• Agenda
• Tria i remena
• Jocs
• Regals internàutics
• Em vull subscriure

Curiositats romanes

Roma, la capital d'Itàlia, és una ciutat plena de grans monuments i de meravelloses obres d'art de tots els temps. No obstant això, ara us vull parlar d'uns quants monuments d'època romana més petits i potser menys coneguts. Tots tenen unes històries molt curioses.

La llegenda diu que Roma va ser fundada per Ròmul el 21 d'abril de l'any 753 abans de Crist. Així, Roma té 2.760 anys d'antiguitat? Sembla que la llegenda no està gaire lluny de la realitat. A la muntanya del Palatí, al bell mig de la ciutat, els arqueòlegs han trobat, sota dels imponents palaus dels emperadors i dels temples dedicats a les divinitats, unes humils restes de cabanes de fang i fusta que són del segle VIII abans de Crist. Les podem veure reconstruïdes en el museu Palatí i demostren que a l'indret on avui es troba Roma ja s'hi vivia fa vint-i-vuit segles!

No cal anar a Egipte per a trobar una piràmide. Només cal anar a Roma i baixar a la parada de metro que s'anomena Piramide; allà en trobareu una.

A Roma hi ha nombrosos monuments i objectes que els emperadors van portar d'Egipte, per exemple els obeliscs que adornen moltes places de la ciutat. Ara bé, el cas de la piràmide romana és diferent. No es tracta d'un sepulcre egipci portat a Roma per fer bonic. Un antic romà que es deia Caius Cestius va voler ser enterrat en una piràmide com si fos un faraó i se'n va fer construir una. Encara la podem contemplar ben sencera.

En Pasquino, una estàtua que parla.  A Roma hi ha estàtues que parlen. De fet, és la gent, que les fa parlar. La més famosa és diu Pasquino. Es tracta d'una estàtua romana feta malbé que la gent fa servir per a criticar, opinar i discutir sobre tot allò que passa. Sempre veurem en Pasquino ple de papers enganxats i de cartells penjats al coll. En aquests fulls, escrits generalment a mà i sense firmar, els ciutadans de Roma s'expressen lliurement. En Pasquino, és a dir en Pasqualet, és molt famós. Tant que ha donat el seu nom a qualsevol full escrit d’una manera senzilla i sovint sense firmar que serveixi per a criticar. En castellà, d'aquests fulls se'n diuen pasquines i, en català, pasquins.

A Roma hi ha ruïnes arqueològiques arreu. Aquest fet no és estany. Es tracta de la capital del gran Imperi Romà, una ciutat que fa dos mil anys tenia un milió d'habitants.

Algunes construccions antigues han estat aprofitades al llarg del temps i d'altres encara no s'han posat al descobert. Per això no és rar passejar per un parc que té la forma d'un circ que encara s'ha d'excavar o per una plaça que ens recorda l'antic estadi damunt del qual està construïda.

Sota la porxada de l'església de Santa Maria in Cosmedin es troba la Boca de la Veritat. És un enorme disc de marbre d'època romana que representa una cara. Els ulls i la boca els té foradats, ja que antigament aquest disc servia de forat de claveguera. Avui, però, està dreta.
La llegenda diu que tots els mentiders que posin la mà dins la seva gran boca sentiran que algú els l'estira per l'altra banda. La història no és certa, ja que mai ningú no ha notat cap estrebada i sempre hi ha una llarga cua de gent que vol fer-se una fotografia amb la mà dins la Boca de la Veritat.

Anomenem etruscs els avantpassats dels romans. Doncs bé, les escultures d'aquella època que es conserven tenen un curiós somriure, més aviat un posat sorneguer, allò que coneixem com un somriure etrusc. Proveu de fer-lo.

Als emperadors romans els agradava fer-se fer estàtues enormes, colossals. Diuen que Neró en tenia una davant de l'amfiteatre que precisament avui coneixem amb el nom de Colosseu. Si volem veure aquesta mena d'estàtues hem d'anar als museus capitolins de Roma, on avui dia es troba l'ajuntament de la ciutat. Allà hi trobarem caps, mans i peus grandíssims que corresponen a estàtues colossals.

Text i fotografies: MARIA ÀNGELS PETIT I MENDIZÀBAL
Tornar a dalt