CAVALL FORT - Revista per a nois i noies | Cavall Fort: 1089-1090: Dossier dedicat a en Cesc [CAVALLFORT]

• Agenda
• Tria i remena
• Jocs
• Regals internàutics
• Em vull subscriure

Dossier dedicat a en Cesc
Les portades de Cavall Fort

Cesc va fer més de cent portades per a Cavall Fort. La primera va ser la del número 5. Ell mateix la descrivia a l’entrevista que li va fer l’Anna Boix per al Cavall Fort número 887, del mes de juliol de 1999. “Recordo que a les quatre primeres portades de Cavall Fort hi havia tires de còmic, en canvi la meva era un dibuix que omplia tota la pàgina. Era una portada on es veien dos nens que miraven la seva pilota, que havia anat a parar al mig de les flors. En aquella època tots els meus dibuixos eren en blanc i negre, però aquesta portada, la vaig fer en color. Em va fer molta il·lusió i em va agradar molt.”

Al Consell de Redacció de Cavall Fort també els va agradar molt. Per fi van veure clar com volien que fossin les portades de la revista: dibuixos a tota plana, amb una anècdota, un tema, i amb molta diversitat. A Cavall Fort, una experiència concreta, un llibre que es va editar amb motiu de la publicació dels primers 100 números de la revista, hi llegim: “Són molt pocs els artistes que siguin capaços de donar anècdota infantil a una portada; Cesc, en aquest sentit, és excepcional”.

Però ell, que era tan exigent amb si mateix, no n’estava tan segur. “El que passa és que sempre dubtava de si eren dibuixos adequats per a una revista infantil, tenia la sensació que els meus dibuixos no s’entenien...”, li deia a l’Anna Boix. “Amb el temps he anat canviant d’opinió. Les que faig ara crec que sí que les encerto. De l’última que vaig fer per Nadal, la de l‘any passat, n’estic molt satisfet: és aquella en què l’estrella d’Orient persegueix el dimoni... A més m’he adonat que els nens d’ara són molt intel·ligents i ho entenen tot...”

CESC, L’ARTISTA

L’artista viu a la ciutat. I li agrada. Surt a passejar i veu com la ciutat creix amunt, amunt... Però també veu el paleta que no gosa aixecar més les parets, per tal que no li treguin el sol al jubilat que llegeix. I potser per això, quan acabi l’obra demanarà al seu amic pintor que hi posi una mica de color. Aquella mena de colors que tenen les pilotes que els nens necessiten per a jugar tot passant-se-la d’edifici en edifici, en un intercanvi tan càlid i bo que fa que, per Nadal, als veïns els vingui de gust brindar i desitjar-se mútuament bones festes de finestra a finestra. Perquè només amb les finestres obertes es pot veure com passa l’estel dels Reis.

Cal tenir sempre el record d’aquest estel que ens agermana i ens fa a tots criatures.

A l’artista li plauen les coses ben fetes i li agradaria poder redreçar el món d’un sol gest simple. Aturar les presses i les caravanes per formar part de la colla d’amics que juguen a la petanca, o crear energia amb molinets de vent.

Tenir temps per a escoltar els ocells, i que per cada arbre tallat en naixés un de nou, si pot ser amb un estel al capdamunt. I és que el nostre amic artista veu el món amb les ulleres estelades de qui sap que el món és ple de contradiccions i que cal veure-hi més enllà del nas, mirant sempre amunt cap a un demà millor i possible, tal com miren les criatures.

I és que l’artista és molt criaturer. Li plauen de no dir els jocs de les criatures que, amb un retall de paper de diari, tant poden fer-se un barret com una barca o un estel. Creu que els nens no necessiten gran cosa per jugar. Sap que de les fulles seques de la tardor en surt el millor concert.

A l’artista li agradaria que hi hagués més parcs que pàrquings, perquè van molt millor per a jugar a pilota. Tot i que a la primavera ens pugui entrar el dubte de no saber què val més la pena: si respectar les flors del parc perquè tothom en pugui gaudir o recuperar la nostra pilota particular. L’artista sap que els nens són molt generosos, i que tant poden sortir en defensa d’un llaç perdut com oferir el seu gelat al titella assedegat que els ha fet riure, o pintar de negre el ninot de neu per tal que el rei Baltasar sàpiga que a casa nostra sempre serà ben rebut i acollit. Perquè només els qui tenen el cor jove i tendre saben sembrar d’estels el nostre món de cada dia. Tal com ho fa l’artista Cesc.

Text: TERESA DURAN
Tornar a dalt