CAVALL FORT - Revista per a nois i noies | Cavall Fort: 1092: Els encants - L'article de butxaca [CAVALLFORT]

• Agenda
• Tria i remena
• Jocs
• Regals internàutics
• Em vull subscriure

L’article de butxaca
Posar “etiquetes”: un costum no sempre avantatjós

Des d'un punt de vista de la supervivència, és evident que és molt important definir al més ràpid possible com són les coses del nostre entorn. Per exemple, si ens trobem davant d'un animal al bosc cal decidir ràpidament si és perillós o no per tal d'evitar possibles riscos. No obstant, quan parlem de persones, les coses són força més complicades i complexes. Aplicar per sistema determinades fórmules massa senzilles i observacions molt superficials, ens pot dur a conclusions que, a més d'errònies, poden ser profundament injustes. Realment podem arribar a fer simplificacions força preocupants. Per desgràcia, i per diferents raons, aprenem molt ràpid aquest hàbit de penjar “etiquetes” a les persones, i cal tenir en compte que si bé són molt fàcils de posar són, en canvi, molt difícils de treure.

Tots hem sentit a dir que les aparences enganyen. I certament, moltes vegades és així. Pensar que perquè una persona té un determinat color de pell, vesteix d'una determinada manera o pesa més o menys quilos, “és” tal o tal cosa, ja no és prudent, sinó més aviat molt imprudent. És cert que moltes vegades la nostra primera impressió pot ser encertada, però també ho és que moltes altres vegades ens equivoquem. I ateses les conseqüències d'aquest error, abans de posar una “etiqueta” és evident que farem bé, i mai més ben dit, a pensar-ho dues vegades. Tenint una actitud flexible i oberta, i la capacitat de matisar i reconèixer els errors quan es produeixin, ens podem evitar molts disgustos i conflictes en les nostres relacions amb els altres. Hem de tenir ben present que aquestes “etiquetes” les posem basant-nos fonamentalment en l'aparença. Així, doncs, aquí resulta molt escaient recordar aquella dita sàvia que diu: “Tots veuran el que sembles, pocs sentiran el que ets”.

Text: FRANCESC J. FOSSAS. Psicòleg
Il·lustració: VILADOMS
Tornar a dalt