CAVALL FORT - Revista per a nois i noies | Cavall Fort: 1096: Pompeia: La ciutat adormida sota les cendres d’un volcà [CAVALLFORT]

• Agenda
• Tria i remena
• Jocs
• Regals internàutics
• Em vull subscriure

Pompeia
La ciutat adormida sota les cendres d’un volcà

Una ciutat bulliciosa

Visió d’un carrer empedrat de Pompeia, amb les voreres, les cases i una font pública.

Fa quasi dos mil anys, quan una bona part de l’actual Europa era habitada pels romans, hi havia una ciutat, anomenada Pompeia, que s’alçava esplendorosa al bell mig de la badia de Nàpols, al Sud d’Itàlia. Aquella ciutat, que va ser coneguda per la bellesa del seus jardins i del paisatge que l’envoltava, s’assemblava molt a les nostres ciutats actuals, si bé aleshores encara no s’havien inventat els cotxes, ni les motos i ni tan sols l’electricitat que ens dóna llum i que fa funcionar els aparells de televisió, els ordinadors i totes aquelles altres andròmines que tant ens faciliten la vida.

Pompeia era, en aquell temps, una ciutat bulliciosa, plena de places i mercats, de carrers arrenglerats amb voreres empedrades i fonts d’aigua fresca i un munt de botigues i establiments destinats a satisfer les necessitats més quotidianes dels seus habitants: forns de pa, bugaderies, bars, fondes, etc. També hi havia un teatre, un amfiteatre en el qual es feien espectacles de gladiadors i diversos banys públics amb piscines d’aigua freda, tèbia i calenta i diversos espais preparats per a la pràctica de l’esport. Era una ciutat tan similar a les actuals que, fins i tot, tenia blocs de pisos.

A l’ombra d’un volcà

El Teatre gran de Pompeia

Dominant el paisatge d’aquella ciutat plena de vida, hi havia un gran volcà que, al llarg dels segles, havia nodrit de terra fèrtil les valls de la badia de Nàpols. Aquell volcà, que avui coneixem amb el nom de Vesuvi, era, i encara és avui, un volcà actiu que podia entrar en erupció en qualsevol moment. I així ho va fer. El mes d’agost de l’any 79 després de Crist –avui fa 1.929 anys–, el volcà va explotar i va abocar sobre la ciutat una devastadora capa de cendres i pedruscall que va sepultar cases i carrers i va provocar la mort de prop de dues mil persones.

Afortunadament, molts habitants van poder fugir. Entre aquests es trobava un escriptor, de nom Plini, que ens va deixar escrit el seu relat de l’erupció: “Les cendres queien cada cop més calentes i espesses a mesura que ens apropàvem a la ciutat. També queien trossos de pedra tosca i d’altres de pedra ennegrida, i freqüents i violents terratrèmols sacsejaven les cases fent-les anar d’un lloc a l’altre.”

El fòrum de Pompeia, amb el Vesuvi al fons.

Un tresor per a l’arqueologia

El Vesuvi vist per satèl·lit. (© NASA / Visible Earth)

Gràcies a l’efecte de les cendres del volcà, la ciutat de Pompeia es va conservar pràcticament intacta durant segles i segles. Quan, a mitjan segle XVIII, després de centenars d’anys d’oblit, Pompeia va tornar a veure la llum a través de les descobertes arqueològiques, les troballes van ser tan espectaculars que van deixar embadalits els monarques més importants de l’època: centenars d’escultures que decoraven cases i jardins; parets pintades amb exquisits motius de gust refinat; taules parades amb plats i coberts; en definitiva, una ciutat aturada en el temps.

Va ser precisament un rei (Víctor Manuel II d’Itàlia), qui va iniciar les excavacions sistemàtiques de la ciutat. El rei va gaudir de l’ajut d’un professor, Giuseppe Fiorelli, que es considera un dels primers arqueòlegs de la història. Fiorelli, que també va ser professor en una escola d’arqueologia, va dedicar molts anys de la seva vida a estudiar Pompeia i va transmetre als seus alumnes la idea que la reconstrucció de la ciutat era molt més important que la descoberta de tresors.

Foto 1: una casa senyorial de Pompeia. Foto 2: Frescos de la Vil·la dels Misteris, als afores de la ciutat. Foto 3: el thermopolium de Vetutius Placidus, un establiment on se servia vi i menjar calent. Al taulell s’hi veuen les cavitats on es col·locaven les àmfores.

Els secrets de Pompeia

Situació de Pompeia, al golf de Nàpols.

Fiorelli va tenir molta cura d’estudiar amb la mateixa atenció, tant les cases dels rics com les dels pobres, ja que per ell eren igual d’importants. Potser a causa d’aquesta preocupació i d’aquesta gran sensibilitat, va ser capaç de descobrir un dels secrets més importants que amagava Pompeia: els cossos de les persones que no van poder fugir de l’erupció i que havien quedat abandonats per sempre a la ciutat. El cos de cada persona havia format un buit entre les cendres i la lava del volcà. Fiorelli se’n va adonar i va tenir l’acudit de reomplir aquests forats amb guix, com si fossin un motlle. I, d’aquesta manera, els cossos van tornar a prendre forma per a aportar-nos un dels testimonis més corprenedors d’aquella devastadora erupció. La ciutat de Pompeia encara guarda molts altres secrets, ja que no ha estat del tot excavada i les cendres encara amaguen, sota la manta protectora, importants àrees per descobrir. Allò que fa quasi dos mil anys va ser un gran desastre natural que va comportar la mort de tantes persones, s’ha convertit en un dels descobriments arqueològics més importants dels nostres temps i en una oportunitat única i irrepetible de contemplar la història de fit a fit. Només ens cal estar atents que el Vesuvi –avui l’únic volcà actiu de l’Europa continental– no torni a abocar les seves cendres sobre aquesta antiquíssima ciutat.

Estàtua de bronze d’Apol·lo, al temple dedicat a aquest déu.

Text:
MONTSE TENAS I BUSQUETS
Fotografies:
MOR (bcnbits.blogspot.com)